4. Públics objectiu: dissenyar per a persones reals

Un dels errors més freqüents en processos de disseny gràfic és centrar-se massa en l’estètica i oblidar a qui va dirigit el missatge. El disseny estratègic no s’adreça a un públic genèric ni tampoc a un perfil estereotipat; es dirigeix a persones reals, amb motivacions, contextos i necessitats concretes. Per tant, identificar i comprendre en profunditat el públic objectiu és essencial per dissenyar marques, serveis o campanyes amb sentit i impacte.

4.1. Més enllà de l’edat i el sexe

Definir un target només amb criteris demogràfics com edat, sexe o ubicació geogràfica és insuficient. Aquests indicadors poden ser útils com a punt de partida, però no expliquen el comportament real de les persones ni la seva relació amb una marca.

El disseny estratègic treballa amb una mirada psicogràfica i conductual: interessos, valors, motivacions, estils de vida, rituals de consum o formes de percebre el món. Aquesta informació és la que permet dissenyar missatges, formats i llenguatges que connectin emocionalment i funcionalment amb el públic.

4.2. Buyer persona, arquetips i escenaris d’ús

Una metodologia habitual en processos estratègics és la creació de buyer personas o arquetips: representacions semifictícies d’un perfil real, construïdes a partir de dades qualitatives i quantitatives. Aquestes figures ajuden a posar rostre i narrativa a qui ens dirigim, i són especialment útils per dissenyar:

• to de veu i llenguatge verbal

• canals i formats de comunicació

• visualització de serveis i interaccions

• funcions específiques en productes digitals o físics

També és clau analitzar escenaris d’ús o moments de contacte amb la marca (touchpoints), ja que el context on es produeix la interacció sovint condiciona com s’interpreta el missatge visual.

Exemple pràctic: no és el mateix pensar un disseny per a una dona de 40 anys que viu a Sabadell que per a una “Marta”, freelance creativa, que compra ecològic, fa servir Instagram com a font d’inspiració, valora l’autenticitat i busca marques amb propòsit. Aquesta concreció és la que transforma el disseny en una eina estratègica.

4.3. Segmentar amb sentit

Segmentar no vol dir excloure, sinó concentrar esforços per ser més rellevants. Una marca no ha de parlar amb tothom, sinó connectar profundament amb qui realment li donarà valor. Per fer-ho, cal prendre decisions: a quin públic volem servir millor? Amb qui tenim més afinitat de valors? Quins segments poden créixer o ser més sostenibles a llarg termini?

Aquesta claredat és la base per dissenyar experiències de marca sòlides, coherents i diferenciadores.

4.4. Cas real: Lolea — una sangria amb target jove cosmopolita

Lolea és una marca de sangria artesanal creada a Barcelona que ha sabut connectar amb un públic cosmopolita, urbà i de mitjana edat que busca productes amb disseny i estil de vida mediterrani. El seu disseny gràfic (ampolles amb pois, il·lustracions, gamma cromàtica) i la seva comunicació digital estan pensats específicament per aquest perfil: persones amb interès per l’estètica, l’oci de qualitat i el consum conscient.

A través d’una proposta visual fresca, elegant i genuïnament local, Lolea ha posicionat un producte popular com a premium emocional, gràcies a un coneixement profund del seu públic objectiu.

Reflexió final

Dissenyar per a persones reals vol dir entendre-les, escoltar-les i fer que el disseny les representi. El públic no és només un receptor; és protagonista. Quan l’entenem com a tal, deixem de fer disseny “per quedar bé” i comencem a fer disseny que funciona, ressona i transforma.