6. Coherència visual: construir sistemes vius i recognoscibles

Una de les claus del disseny estratègic és garantir coherència. I això no vol dir rigidesa, sinó consistència amb flexibilitat: que la marca es reconegui a través de diferents canals, formats i contextos sense perdre identitat ni capacitat d’adaptació. Per això cal pensar en sistemes visuals vius, preparats per créixer, evolucionar i mantenir una narrativa gràfica cohesionada al llarg del temps.

6.1. Coherència ≠ uniformitat

És un error confondre coherència amb repetició mecànica. La coherència visual no exigeix que tot sembli idèntic, sinó que tot parli el mateix llenguatge visual. La clau és establir unes regles clares però adaptables, que permetin reconèixer la marca tant en un cartell com en una app, tant en un packaging com en un post de xarxes socials.

Aquesta coherència genera:

• Reconeixement de marca (brand awareness)

• Credibilitat i confiança

• Eficiència en la producció i comunicació

• Continuïtat narrativa al llarg del temps i les plataformes

6.2. Dissenyar sistemes, no solucions

Un bon disseny estratègic no busca només crear un logotip o una gràfica puntual, sinó dissenyar un sistema de comunicació visual complet: un conjunt d’elements que treballen junts de forma cohesionada. Els components habituals d’un sistema de marca inclouen:

• Logotip i variants

• Paleta cromàtica principal i secundària

• Sistema tipogràfic (amb jerarquies, usos i contrastos definits)

• Estil fotogràfic i/o il·lustratiu

• Iconografia o gràfiques de suport

• Principis de composició i maquetació

• Tons de veu visuals (ritme, intensitat, gestualitat, silencis…)

Aquest sistema ha d’estar documentat (manual de marca) i pensat per ser útil a altres dissenyadors, comunicadors, desenvolupadors o equips interns. Un bon sistema no és un conjunt de normes rígides, sinó una eina creativa que orienta i facilita el treball.

6.3. Coherència en l’ecosistema digital

En un context omnicanal, les marques han de ser capaces de mantenir la seva essència tant en un banner animat com en un vídeo de TikTok, un butlletí, un espai físic o una aplicació mòbil. Aquesta transversalitat fa més necessari que mai pensar el disseny com un sistema viu.

Això implica:

• Definir variants adaptatives del sistema per a canals específics

• Preveure reaccions i interaccions visuals (microinteraccions, animacions, respostes visuals a l’usuari…)

• Establir marges de llibertat creativa que mantinguin el caràcter sense perdre control

Un bon sistema no només comunica, sinó que organitza, estructura i connecta tota l’experiència de marca.

6.4. Cas real: Museu del Disseny de Barcelona — sistema visual modular i viu

El Museu del Disseny de Barcelona ha desenvolupat un sistema gràfic que és alhora reconeixible i altament flexible. A partir d’un principi de modularitat tipogràfica i cromàtica, el museu genera múltiples aplicacions visuals que mantenen una identitat cohesionada, des de les cartelleres urbanes fins als programes expositius o les comunicacions digitals.

Aquest sistema:

• Utilitza una tipografia corporativa pròpia que actua com a fil conductor

• Manté una gamma cromàtica àmplia però sempre dins d’un marc estructural fix

• Fa ús de la composició jeràrquica i neta per garantir claredat

• Integra materials visuals d’exposicions sense perdre l’estructura de marca

El resultat és un sistema que parla amb una sola veu visual, però és capaç d’acollir i amplificar múltiples narratives i continguts, adaptant-se a cada exposició o activitat sense trair l’essència de la institució.

Reflexió final

La coherència visual és el que permet que una marca tingui personalitat, memòria i solidesa. És el que fa que pugui créixer i evolucionar sense perdre el seu centre. Quan dissenyem sistemes —i no només peces—, dotem la marca d’eines per ser resilient, versàtil i recognoscible en un món en constant canvi.